Gràcies, gràcies no cal… jo també us estimo (sospirs i desmais variats)
Tant el Jordi de L’Art del futbol (aplaudiments cordials) com l’Albert del Racó Blaugrana (més aplaudiments cordials) mereixerien guanyar però com va dir Vujadin Boskov: futbol és futbol (mirades d’admiració per conèixer l’autor de la frase i molts més aplaudiments, sospirs i desmais)
Així que el finalista i el guanyador del C@t esports 2010 són: (les dones i algun home envaeixen l’escenari i es llencen cap al Brad Pitt que m’ha volgut acompanyar... jo, discretament, marxo)
10 comentaris:
Guapo!! Si portés calces te les tiraria! Molt bona presentació, això és cosa de dos, però els dos contents!
Trrrrrrrrrrrrrr
qui qui és?
hahahaha molt bo!! Et llenço els meus mitjons... bruts!! No fan pudor! Bé, una mica...
El premi no es dona fins que el trenceta (àrbitre) fa el toc de xiulet final.
Je je je...
Jo m'hi llenço, jo m'hi llenço! ;)
Jooooordi! joooordi!
ets senzillament genial Jordi, de debó!
guapooooooooo!
t'acabo de tirar la meva samarreta del pijama! (Sànset)
Publica un comentari a l'entrada